"Sé —i ho sé perquè ja ho he fet, perquè m'hi he trobat— que l'escriptura no allibera res." La nova heroïna d'Eva Baltasar és escriptora i viatja allà on li demanen que parli dels seus llibres. Un dia, fent temps abans d'un club de lectura, es fixa en una dona que ven paperines de peix fregit a la plaça del poble. El món s'atura. "I penso. És ella, penso."

A cada novel·la Baltasar ausculta les pulsions de la vida moderna, de la maternitat a l'habitatge. Aquesta vegada ens fa assistir a una història d'amor. De la mà de l'escriptora entrem a la casa encantada de la Victòria, plena de fetitxos, i amb el gos infernal que la guarda. La passió creix i creis com un embriac que puja una escala a les palpentes —fins que es precipita al buit.

A Peixos l'enamorament i la bellesa van acompanyats d'una sensació d'extrem perill.

Us hi esperem!