«Socialisme salvatge» és la desqualificació que les prefectures de partit esputen contra els moments insurreccionals i revolucionaris que, gràcies a l'absència de dirigents, resulten ingovernables. En aquest llibre, Charles Reece s'apropia de l'insult per propiciar un assaig amotinat que resssalta el caràcter complex i el potencial transformador d'uns esdeveniments que varen marcar la vida dels qui varen ser els seus protagonistes i que conformen el teixit d'una memòria insubmisa.

Les comunes parisines de 1792 i 1871, els sòviets preboltxevics, els consells alemanys de 1918, les col·lectivitzacions del 1936, maig del 68, el 15M, Occupy..., més enllà de la seva durada o la seva empremta històrica, han estat formes d'una nova societa, constituïdes al marge (i molt sovint en contra) de les jerarquies i les direccions polítiques del moment. Lluny de ser manifestacions primitives sense organització política, eren precisament formes autònomes capaces de desbordar allò existent i construir una altra realitat.

Front el «socialisme dels patrons» —i el seu apogeu a l'Estat soviètic, l'estanilisme i la tradició autoritària dels partits comunistes—, aquest assaig històric posa de relleu la persistència de pràctiques i propostes basades en la democràcia directa, l'assemblearisme i l'autonomia. Una mirada radical dels moviments d'emancipació social, a través de diferents èpoques històriques, que suposa una alenada d'aire fresc per afrontar el present i el futur de les lluites socials.

Us hi esperem!