Vivim temps de ràbia. D'aliments i lloguers impagables, de crisi climàtica, incendis i desastres com la DANA, de tantes altres catàstrofes bèl·liques, econòmiques i sanitàries. En aquest estat de crisi i precarietat permanents, de falta de sentit i de futur, emergeix un magma rabiós que amenaça amb esclatar. La dreta ho sap i la seva estratègia és canalitzar aquesta emoció contra els de baix. Mentrestant, part de l'esquerra renuncia a disputar la ràbia, i la retrata com a immadura, perillosa, contraproduent. Però la ràbia està brotant i algú l'adoptarà i li posarà nom.

Amb un pols incisiu, Oriol Erausquin defensa la importància de polititzar la ràbia i qüestionar els seus usos i límits. Aquest assaig la reivindica com una emoció legítima i mobilitzadora. Una ràbia que no neix de l'odi, sinó de reconèixer una injustícia. Que no vol destruir-ho tot, sinó trencar el que ens fa mal. Que no s'alimenta del fàstic, sinó que sosté la lluita contra el poder que ens asfixia. Perquè si el futur encara és possible, serà gràcies als qui s'atreveixin a organitzar la ràbia.

Us hi esperem!