Les veus de la perifèria han aconseguit accedir al centre del discurs cultural, però s'enfronten a una disjuntiva: o bé adopten el rol exòtic i rebel que s'espera d'elles o bé disfressen els seus orígens per guanyar capital social. Lluny de l'autocomplaença i el victimisme, l'autora aborda aquest sentiment de no pertinença i resignifica el desclassament com un viatge de la vergonya a l'orgull en què crear discursos i espais nous, més plurals i complexos. A través d'una experiència personal de dol i de ruptura amb els mandats heretats, Ramírez reflexiona sobre les paradoxes de la identitat, la impostura de l'autenticitat i el desig de transformació en el plànol íntim i col·lectiu.
Us hi esperem!
