El 2008 l'economia i les principals institucions del país varen estar a la vora del col·lapse. Arran d'aquest procés, una sèrie d'artistes posaren el focus sobre la cultural oficial espanyola.

La crisi de 2008 va fer malbé, entre altres coses, la promesa de felicitat nacional instituïda durant la Transició. S'ha analitzat abastament què va suposar el col·lapse de l'economia i l'abisme en què va treure el cap l'aparell de l'Estat, però faltava la tercera pota: l'esquerdament de la cultura oficial espanyola. L'entramat que conformen l'himne i la bandera, els bous, les festes catòliques, el folklore o el 12 d'octubre, i que semblava patrimoni de les forces conservadores, va passar al domini públic gràcies a la reapropiació queer que han dut a terme els artistes de "l'España rarita". Rosalía, C. Tangana, Niño de Elche, Rodrigo Cuevas, Samantha Hudson, los Javis, Maria Arnal o Palomo Spain són alguns dels creadors que han jugat la batalla simbòlica per ampliar la noció de comunitat i fer molt més diversos els imaginaris d'allò espanyol.

En aquestes pàgines, Daniel Valtueña dibuixa un mapa de l'efervescència social d'aquells anys i, alhora, fa una crítica al 15M, per haver-se erigit al centre d'una memòria sentimental i ideològica que ha opacat altres fenòmens culturals. A continuació, afirma el poder de la cultura, en la seva dimensió més perversa i en la més transgressora: per una banda, la seva immensa utilitat en mans de l'oficialitat com a cortina; per l'altra, la seva capacitat per esquinçar aquesta mateixa cortina, prendre les mesures al poder i exposar la seva condició miserable.

Us hi esperem!