Hi va haver un temps que la discussió sobre la transició energètica estava vinculada amb escenaris i solucions a problemes que havien de venir, potser rellevants per a les properes generacions. Avui aquella transició ja no és un horitzó possible, sinó un procés en marxa i al si del qual es dibuixa el mapa del present i del futur immediat: des dels avenços prometedors en moltes de les tecnologies renovables fins als problemes que aquestes ja es troben, passant per disputes a múltiples esclaes al voltant del sentit de la transició o conflictes a propòsit dels recursos necessaris per a les noves infraestructures. El canvi climàtic ens obliga a cercar els camins més practicables i justos, a més, enmig d'una crisi política global. Aquesta travessia estarà repleta de contradiccions, però també de possibles desviaments que conduirien al feixisme fòssil o als barrancs de l'immobilisme.

Per això «mai no ha estat tan difícil escriure sobre la transició energètica. I, alhora, potser mai no ha estat tan necessari». Daniel Carralero, Marta Victoria y Cristóbal J. Gallego aborden les múltiples arestes d'aquest procés sense desatendre cap debat actual: quantes renovables necessitem?, quin és el paper del vehicle elèctric?, quins són els límits materials reals de la transició?, necessitem polítiques industrials verdes? Mentre combinen el millor i més actual saber científic amb una capacitat explicativa envejable, Un lugar al que llegar no només ens ajuda a situar-nos en el mapa tècnic de la transició, sinó que, a més a més, ens assenyala el camí polític per aconseguir-la.

Us hi esperem!