«Em desespera la ignorància persistent que tots mostrem. Llegeixo en les vides dels nostres companys canins els mateixos processos de la raó, els mateixos conflictes antics i fatals entre el bé i el mal, o entre la naturalesa lliure i uns costums massa rígids; els sé veure les mateixes debilitats que tenim nosaltres, vanitosos, falsos, inconstants pel que fa al desig, i amb la nostra única unça de virtut, dedicada al somni d’un ideal; i, tanmateix, quan soc al carrer i passen pel meu costat a tota velocitat remenant la cua, o se m’acosten, cercant la meva atenció, he de reconèixer que el secret de la seva vida encara és impossible d’esbrinar per als humans».
— «El caràcter dels gossos»