Gairebé un segle després, i havent sobreviscut a la piconadora franquista, aquests reportatges, fets entre el juny i el desembre de 1937, constitueixen un document de gran valor social, històric i polític: són l’únic testimoni gràfic articulat de la revolució pagesa a Catalunya.
Aquesta obra es mereix com a poques el qualificatiu d’única, en tant que arxiu visual de la revolució que, poble a poble, es va estendre arreu del territori agrari català.
A partir de l’arxiu fruit de la col·laboració entre la revista ¡¡Campo!! i el fotògraf Carlos Pérez de Rozas, Allò que és nostre mostra una perspectiva inèdita de la Revolució del 36. Les col·lectivitats agràries, relegades al segon pla dels grans relats, apareixen aquí com a protagonistes d’un procés col·lectivitzador en el qual es van fer càrrec de la producció però sobretot de la vida.
Les imatges, combinades amb la investigació realitzada per OVQ sobre setze localitats i diferents vessants sectorials (com l’escola rural, el periodisme camperol o la cartelleria…) fan d’aquest llibre una obra de referència sobre les col·lectivitzacions i alguns dels seus aspectes més desconeguts.
En un moment històric en què la relació entre l’apropiació de la terra i el territori és un aspecte central de les lluites per l’emancipació, l’epíleg d’Adrián Almazán connecta aquella revolució social amb les lluites actuals contra la depredació. Perquè les possibilitats d’emancipació passen també per una memòria viva de les lluites per la terra.
