I si el dia que et quedes a casa malalt resulta ser el més èpic de tot el curs... a l'escola?
En Herbie està refredat i li toca quedar-se a casa. Un dia sencer sense classes! Es construeix un fort al sofà i hi esmorza dins, juga a l'Space Blasters, fa curses de cotxes, dibuixa un dinosaure... i a mig matí ja ha ratllat tot el que tenia a la llista. Aleshores arriba el dubte: què deu estar passant a l'escola sense ell? I si els han donat més estona de pati? I si hi ha un gos solt pels passadissos? I si han atacat uns pirates, o un monstre ha sortit de les clavegueres, o han aterrat uns extraterrestres?
Quan la seva germana Daisy torna a casa i respon un simple "res de l'altre món", en Herbie gairebé se la creu. Gairebé. Perquè juraria haver vist un casc espacial sortint de la seva motxilla...
Oliver Jeffers, l'autor de capçalera d'aquesta casa, signa aquí només el text i cedeix per primera vegada els pinzells: les il·lustracions són de Kevin Waldron, que converteix cada fantasia d'en Herbie en una escena més desfermada que l'anterior. El resultat és una comèdia sobre la por universal d'estar perdent-se alguna cosa. Ens passa als vuit anys i ens continua passant als quaranta.
EL QUE MÉS ENS AGRADA
- El FOMO té edat d'inici: Aquell "i si justament avui passa alguna cosa increïble?" que tots hem sentit un dia de febre. Jeffers el converteix en una escalada d'hipòtesis cada vegada més absurdes: del gos al passadís a la nau espacial.
- Jeffers com no l'havies llegit mai: És la primera vegada que publica un àlbum il·lustrat per un altre artista. La seva veu es manté intacta —l'humor sec, el rematada irònica— però les imatges de Waldron, guanyador de l'Opera Prima de Bolonya, li donen una energia nova, més trapella.
- El final es llegeix dues vegades: L'última pàgina amaga un detall que en Herbie no veu i el lector sí. D'aquells finals que provoquen la riallada i la relectura immediata.
