Iuri Andréievitx Jivago és metge i poeta, fill d'una família burgesa de Moscou. Orfe de pare des de petit, creix tutelat per uns oncles d'ideals progressistes i es casa amb Tònia, filla del seu tutor. La seva vida transcorre amb una certa placidesa fins que la Primera Guerra Mundial i, tot seguit, la Revolució d'Octubre ho capgiren tot. Al front, com a metge militar, coneix la infermera Larissa Fiódorovna, una dona marcada per un passat dolorós i casada amb Pàvel Antípov, un revolucionari fanatitzat que acabarà convertint-se en el temut comissari Strélnikov.
Entre el Iuri i la Lara neix una passió aclaparadora que tots dos intenten resistir i que, tanmateix, els arrossega. Al llarg d'anys de guerra civil, fugides, requisicions i terror revolucionari, es retroben i es perden una vegada i una altra, empesos per la força que mou la història. Jivago, esquinçat entre l'amor a Tònia i la fascinació per la Lara, entre la lleialtat a la família i la impossibilitat de renunciar a la seva llibertat interior, va quedant atrapat en un món que ja no reconeix com a seu. La seva naturalesa artística –la sensibilitat que el fa gran com a poeta– el fa especialment vulnerable davant la duresa del nou ordre. Els poemes que escriu al llarg de la novel·la, recollits en un apèndix final, en són alguns dels passatges més memorables i el testimoni més íntim d'una ànima que es resisteix a ser engolida per la història.
Aquesta narració èpica sobre la Revolució Russa i les seves conseqüències sobre una família burgesa no es va poder publicar a la Unió Soviètica fins al 1987. El doctor Jivago va veure la llum el 1957 en italià gràcies al fet que l’editor revolucionari Giangiacomo Feltrinelli, en plena Guerra Freda, la va publicar com un gest d’enfrontament a la censura.
El seu èxit internacional i la concessió gairebé immediata del Premi Nobel a Pasternak van convertir l’obra en un símbol de llibertat de pensament i independència intel·lectual. El doctor Jivago s’erigeix en una de les grans novel·les del segle XX: una meditació sobre la consciència, la llibertat i la integritat de l’esperit humà, i un testimoni del poder de la literatura com a forma de resistència.
