«Sembla que la història de l’esperit es pot resumir en aquests termes: és absurd pel que busca, és gran pel que troba.»
«El qui renuncia al món està en condició d’entendre’l.»
«No conec res més forassenyat i, alhora, més vulgar que voler tenir raó. Soc Home. És a dir que faig coses inútils.»
«Els Optimistes escriuen malament.»
Indubtablement és reconegut com el poeta de l’intel·lecte. Creia fermament que la creació literària havia d’estar sotmesa a les mateixes lleis i principis als quals estan sotmeses les ciències. Com va dir en una carta a Jeannie Gobillard, els “meus treballs són monuments de disciplina, de supressió, de coerció, d’atenció, de puresa [...]”.En vida va tenir un gran reconeixement intel·lectual: és cèlebre el Discurs als cirurgians que va pronunciar a la Facultat de Medicina de París; La Universistat de Coimbra el va nomenar Doctor honoris causa, i l’any 1925 va ser admès com a membre de l’Acadèmia Francesa. Al seu país el consideren un símbol icònic nacional del món de les lletres i el pensament. Octavio Paz va dir que el vertader filòsof francès del s. XX no era J. P. Sartre, sinó Paul Valéry.
