A la petita vila de Cardera, a la frontera de la Terra Immortal, hi viu la misteriosa família Espinalb. Allà cuiden i conreen els salzes encantats i honren el vell acord segons el qual els han de cantar per agrair-los la màgia. Ningú no ho fa amb més devoció que les filles més joves de la família, l’Esther i la Ysabel, que s’estimen tant l’una a l’altra com adoren els arbres antics. Quan l’Esther rebutja un pretendent insidiós a favor d’un amor de la Terra Immortal, no només correrà perill el lligam que uneix les germanes, sinó també les seves vides.
“Meitat balada de crims deliciosa, meitat història d’amor fascinant.”
Holly Black
Amal El-Mohtar escriu ficció, poesia i crítica. Els seus relats «The Green Book» i «Madeleine» van ser finalistes del premi Nebula, i «The Truth About Owls» va guanyar el premi Locus. Ha obtingut tres premis Rhysling al millor poema curt pels seus poemes «Song for an Ancient City», «Peach-Creamed Honey» i «Turning the Leaves», i l’any 2012 va ser guardonada amb el premi de poesia Richard
Jefferies per «Phase Shifting». Va guanyar els premis Hugo, Nebula i Locus pel relat «Seasons of Glass and Iron» i va repetir la fita amb la novel·la breu Així es perd la guerra del temps, que va escriure en col·laboració amb Max Gladstone. També va rebre els premis BSFA i Aurora, es va convertir en un best-seller per al The New York Times i s’ha traduït a més de deu llengües.
Ha publicat crítiques i articles a Los Angeles Times i NPR Books, i és la columnista de ciència-ficció i fantasia del The New York Times des del 2018. El riu té arrels és el seu debut en solitari. Viu a Ottawa, al Canadà.
