El 2024 ha fet cinquanta anys de la primera reunió que va propiciar la signatura de la Carta de Brest, i el 2025 en fa cinquanta que el Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional (PSAN-P), com a representant dels Països Catalans, va decidir també adherir-s’hi. Avui, mig segle després de la signatura d’aquell document, es publica el llibre “La Carta de Brest (1974-1979): una història dels moviments d’alliberament nacional”, escrit pels historiadors Roser Valverde i Aleix Solé.
La Carta de Brest va ser molt més que un document o una declaració: va ser un espai de trobada entre diferents organitzacions europees que reflexionarien conjuntament al voltant de com es construïen Europa i el capitalisme, de quin paper tenien les nacions oprimides, i de quins mecanismes s’havien d’establir per caminar cap a la plena sobirania i autodeterminació, la independència i la construcció del socialisme.
El llibre publicat busca fer memòria de com es van establir aquestes relacions i aquells debats polítics, de quina implicació van tenir en la lluita independentista i revolucionària, en el context de la construcció d’una Europa encara avui a debat i en tensió entre els interessos dels estats i del mercat i la retòrica democràtica i de drets.
La publicació és fruit de la recerca de Valverde i Solé i les converses amb militants implicats als anys 70 en diferents moviments d’alliberament nacional. És un llibre per fer memòria i també és un homenatge cap a totes les persones que van creure que calia un horitzó d’esperança i que van construir l’independentisme com a lluita política d’esquerres, pel socialisme i l’alliberament nacional de les nacions sense estat i per una Europa lliure i veritablement democràtica.
