Aquest poemari és un recull testamentari pòstum — breu, però intens i lluminós —, aplega unes anotacions del poeta Philippe Jaccottet començades el 2012 i acabades el 2020, pocs mesos abans de morir. Reflexions de caire divers, però fortament associades al rerefons provocat per la inquietud de saber què li arribaria després de la mort — que percebia com s'atansava, inevitablement, dia rere dia.
