Fissures és el relat d’un viatge físic i metafòric, és el procés de transformació de l’individu que sap que només obrint-se, arriscant-se a l’inconegut i al perill de desintegrar-se, és possible créixer. Arrelat a la selva de concreto de São Paulo, és una caixa de ressonàncies que defuig les formes lògiques i que construeix un recorregut del cos per la matèria de què es compon l’ecosistema que l’alimenta i l’interpel·la.
Escrit en una prosa poètica d’un gran lirisme, Fissures empeny el lector a l’aventura de renunciar al confort previ i abraçar allò que es desconeix. És l’atracció pel que ha de ser, i la vivència plena d’allò que passa en el camí. Perquè aprendre, viure, és existir des de la fissura: allò que interromp una continuïtat, una falla, una ferida que cou i que és sensible a allò que toca, és un estat de vulnerabilitat des d’on deixar que passin coses. Si el subjecte s’obre, els canvis s’esdevenen, però cal disposar-s’hi.
Fissures podria ser un viatge iniciàtic, o tal vegada l’experiència pura, crua, de ser vida, viva.
