Llegir l’antologia d’Angela Marinescu és descobrir una poesia autèntica, diferent, poderosa, audaç i substanciosa. I és que l’antologia que el lector té a les mans trasllada al català poemes d’una veu de referència, però singular, en la poesia romanesa contemporània, que es materialitza en una poètica que es podria anomenar de la transsubstanciació. Perquè Angela Marinescu (nascuda Marcovici) devora els seus propis versos, que són fragments d’existència, vida que alimenta la vida. En paraules seves, «la poesia és aliment». I no només la poesia. També tot allò que l’entusiasma.
Els poemes sorgeixen d’una intel·ligència artística màxima, són provocadors i inclassificables i potser per aquesta raó el reconeixement com a poeta de primeríssim nivell li va arribar tard, en part gràcies a la influència que la seva obra ha tingut en les generacions joves, sobretot de dones poetes, després de la caiguda del comunisme el 1989.
Angela Marinescu (1941, Arad, Romania). Pertany al neomodernisme romanès i és una de les poetes de referència del país. La seva obra sorgeix d’una intel·ligència artística màxima, és provocadora i inclassificable i potser per aquesta mateixa raó el reconeixement com a poeta de primeríssim nivell li va arribar més tard, en part gràcies a la influència que la seva obra va exercir en les generacions més joves, especialment de poetes dones després del 1998. Hi ha en els seus versos una ostentació de l’instint, una sensualitat grotesca i violenta que es va exacerbant i perfeccionant com a via cap a la transcendència. Va publicar el primer llibre de poemes el 1969 i a hores d’ara n’és autora d’una vintena. El 2015 es va publicar a Romania la seva obra completa fins al moment amb el títol de Subpoesia. El seu darrer llibre és Els ocells al cel criden (Pasarile pe cer ?ipa, 2021), signat amb el nom d’Angela Marcovici.
