L’Elvira i el Tomàs passen pel túnel del temps cap enrere. Van del telèfon mòbil als primers televisors en blanc i negre, de la plenitud professional als orígens humils. Travessen l’amor i el desamor, la salut i la malaltia, afronten cruïlles que canvien el curs de les seves vides, descobreixen el sexe, cada vegada són més joves, fins que tenen tot el futur per escriure. El temps passa per tothom. Per l’Elvira, que neix al Priorat inclement d’abans de la revolució del vi. Pel Tomàs, fill d’una portera que viu en un semi-soterrani. El temps passa també per la corrua de famílies emigrades a Alemanya als anys seixanta. I passa per un teixit de personatges carregats d’històries i d’humanitat. Quan, al cap dels anys, l’Elvira es retroba amb les amigues, “entre totes formaven una enciclopèdia de la vida viscuda”. La trobada es converteix llavors en “un mirall veraç, potser cruel, del pas pel túnel del temps”.
La gran novel·la de Ramon Solsona, entre l’Alemanya de l’emigració i les vinyes del Priorat.