Xavier Vinader va marcar un abans i un després en el periodisme d’investigació dels Països Catalans. Els vora 150 textos aplegats en aquest llibre són una magnífica mostra del seu periodisme compromès amb la llibertat d’expressió i de la seva capacitat de recerca, d’anàlisi i de fiscalització de les clavegueres de l’Estat espanyol i de diversos nuclis de poder internacionals: dels GAL i el terrorisme d’estat a màfies diverses, tot passant per l’extrema dreta o els serveis secrets de diferents estats.
David Fernàndez escriu al pròleg, «de les darreres llargues converses amb l’etern curiós que era, en recordo especialment la preocupació per la corrupció periodística i per l’extrema confusió regnant entre periodisme d’investigació i mer periodisme de filtració. En tenia més, de preocupacions sobre la professió: l’autocensura com a forma perfeccionada de mordassa; l’entreteniment com a corporació en un periodisme aparador, de pindoleta i disseny, que ens bombardeja amb tot per fer-nos entendre res; o el periodisme patètic, aquell que viu de fer l’onada als monòlegs del Poder i que tant menja i sopa als seus palaus. Periodisme de reverència contra el periodisme de referència que és encara Vinader». Llegir i rellegir el periodisme de Vinader avui és, per tant, més necessari que mai.
