El memorial sobre la revolta de les Quintes de 1773-1774 a Catalunya, que ens ha arribat sota l'encapçalament d'Ephemerides de la Quinta del Principado de Cataluña, és un document que evidencia de manera excepcional la complexitat i fermesa de les conflictives relacions entre la monarquia borbònica i els diversos sectors i institucions de la societat catalana al segle XVIII. La historiografia sovint ha considerat que la repressió borbònica s'havia anat dissolent en el marc dels plantejaments reformistes de la monarquia al llarg del segle. El document que presentem, però, ho desmenteix doblement. D'una banda, pels principis que proclama, per la importància que dóna als fets que relata i per les mesures que proposa per tal de fer-hi front; i d'altra banda, per l'interès que té l'autor de marcar les pautes de cara a establir el que hauria de ser, segons ell, la memòria històrica d'aquells esdeveniments.
La revolta de les Quintes va posar de manifest la voluntat i capacitat de resistència que la societat catalana plantejava encara a la monarquia borbònica. Una resistència que, tot i que de manera fugaç, arribaria a traspuar l'orgull d'haver generat, amb aquell episodi, la primera claudicació de la monarquia des de la implantació de la Nova Planta
