El sopar d’exalumnes de l’escola, ja tots en plena maduresa, acaba de la manera més insospitada. Una directora de cinema culmina la seva obra mestra amb el seu suïcidi. Un ancià de poble deixa la dona per una fada d’aigua. Una tarda de jocs amb un infant del passat que podria ser el mateix Jacint Verdaguer. Mística conilla aplega sis relats llargs, diferents entre ells, que tenen cadascun la intensitat d’una novel·la. Les edats de la vida, el misteri de l’art, la subversió del dolor o l’amor pel país com ningú no n’ha parlat abans són alguns dels temes d’unes històries que exploren, amb humor i lirisme, «la vida com una gamberrada creativa».
Després de la novel·la Una màquina d’espavilar ocells de nit, una de les obres més celebrades de la literatura catalana dels darrers anys, torna la prosa enlluernadora de Jordi Lara amb uns personatges d’una humanitat rotunda.
Jordi Lara (Vic, 1968) és un dels escriptors més celebrats de la literatura catalana d’avui. A Edicions de 1984 ha publicat Papallones i roelles, Una màquina d’espavilar ocells de nit i Mística conilla (Premi Crítica Serra d’Or de Narració 2017). El 2012 va escriure i dirigir el llargmetratge de ficció Ventre blanc, la faula d’uns adults que es fan forts dins d’un capgròs. La seva obra s’ha expressat també en el camp de la videopoesia.
