En un món en què el 56% de la població mundial habita en zones urbanes, canviar l’urbanisme i les ciutats és, en la pràctica, una proposta per canviar el món. La quotidianitat, l’espai, la mobilitat, els carrers i les dinàmiques nocives que envolten cada capa i cada minut del nostre dia a dia, conformen una realitat política que exigeix una forma diferent i divergent de mirar i de fer.
Com a part d’un feminisme entès, no com una proposta per a les dones i de les dones, sinó com una pràctica en defensa del món i de la vida de tothom —i, sobretot, dels cossos i les realitats desplaçades i expulsades per les lògiques patriarcals i capitalistes—, l’urbanisme feminista es converteix en un dispositiu que ataca el centre de l’economia política de la divisió social: la relació entre treball productiu i treball reproductiu, la definició del territori, l’ús del temps i de l’espai, etc.
A més a més, és un dels instruments més potents i versàtils per a la construcció de noves formes de lluita i construcció social. Els eixos de despatriarcalitzar, desjerarquitzar i territorialitzar plantejats en la primera edició d’aquest llibre, i el reconeixement de les lluites de la gent del territori com a constructores de realitat, dibuixen els fonaments per construir formes de democràcia, igualtat i ecologia social radical.
Urbanisme feminista és una proposta que serveix com a base per dibuixar horitzons de ruptura amb la crisi urbana que és al centre de la crisi sistèmica i, sobretot, una caixa d’eines per alimentar una imaginació política capaç d’una transformació radical dels espais de vida.
