Pròleg: Iñaki Gil de San Vicente Epílegs: Aureli Argemí i Elisenda Paluzie
El dret dels pobles a l’autodeterminació s’aplica de manera selectiva, arbitrària i oportunista en funció de les correlacions de força i poder. En general, els estats constituïts i els seus aliats s’escarrassen per desactivar-lo i minimitzar-ne el potencial com a eina de resolució de conflictes i d’aprofundiment democràtic.
En el llibre que teniu a les mans l’autor aborda els casos en què al nostre continent s’ha aplicat el dret a l’autodeterminació i que van més enllà del context colonial clàssic. També analitza l’aplicació d’aquest dret quan hi ha hagut vulneracions de drets humans o quan la voluntat expressada majoritàriament pel poble es veu frustrada.
«El llibre és sintètic i rigorós quan revisa l’origen, els fonaments, la definició i l’estatus jurídic del dret a l’autodeterminació. És amè i informat quan descriu els casos reals d’aplicació d’aquest dret, especialment els més recents. És actual en el plantejament dels debats més recents sobre les seves limitacions pel que fa a la seva aplicació pràctica i en la presentació dels arguments adreçats a superar aquestes restriccions», Elisenda Paluzie.
