En els darrers anys de lluites, hem viscut no només intenses protestes al carrer sinó l’emergència d’espais i col·lectius que intervenen en la vida quotidiana dels territoris, que autogestionen recursos a escala local, que es constitueixen en una força material. Aquesta dimensió espaial i material de la cooperació social, va articulant a escala urbana una geografia política antagonista a partir de centres socials, ateneus, cooperatives de treball, grups de consum, equipaments autogestionats, horts i solars comunitaris, i xarxes d’intercanvi i suport mutu, que aposten per la reapropiació cooperativa dels barris i la crítica pràctica de la ciutat capitalista. Des dels barris cooperatius, cap a la ciutat comuna!
