No com un so, és el tercer llibre de poesia de la pintora, activista i també poeta Mari Chordà. En ell cartografia el (re)naixement d’un jo des del dol de l’allunyament d’una relació amorosa-sexual («lo regust / d’aquest pas del teu ventre / a la meua boca»), encara desitjada, viscuda des d’una maduresa que defuig els models letals de l’amor romàntic. La lectura del poemari ens mena per la constant constatació dels vincles que enxarxen el jo líric, no només amb aquesta altra dona a la qual va estimar i encara estima, malgrat que el cicle d’aquella relació s’hagi tancat.
No com un so fa gala de l’imperatiu vital i artístic de Chordà, el qual es vincla —es lliga i s’inclina— com / amb / cap a les coses petites, aquelles aparentment insignificants i sovint desateses, i les reinterpreta, els atorga una plenitud de resistència, contra la invisibilització i l’absència.
Mari Chordà, entre llots i torbes. I no tan silenciosa, perquè deixa la traça de la seva escriptura. De fet, cap insecte ho és, de silenciós… Ens cal saber entendre, no només com un so, el batre d’èlitres i la bellugadissa d’antenes.
Meri Torres,
