Al principi de la Guerra Civil Castelló vivia una autèntica revolució social i econòmica. Tot i la importància de la CNT, amb onze col·lectivitats, la UGT i el PSOE eren majoritaris i hi imposaren el seu model de revolució socialista, fonamentada en el control obrer i les cooperatives voluntàries de base múltiple. Una resistència antifranquista a Castelló i les seues comarques que va ser determinant per a la victòria defensiva republicana en l’anomenada batalla de Llevant, silenciada per la historiografia franquista.
En aquesta batalla les tropes republicanes invaliden els tòpics del caos, la desorganització i la indisciplina del seu exèrcit en la Guerra Civil, només vàlids en algunes unitats militars. L’exemplar planificació de la batalla per part del coronel Leopoldo Menéndez va neutralitzar la superioritat franquista en aviació i artilleria a la serra d’Espadà, -cinturó defensiu republicà de la línia XYZ- però també a Viver-Xèrica i Caudiel, on va tenir lloc la victòria republicana contra l’exèrcit franquista.
