El grup d’anarquistes que treballaven a La Academia, la impremta fundada a Barcelona, va jugar un paper cabdal en la història del moviment obrer català i espanyol de l’últim quart del segle. Van ser els dirigents, els organitzadors, els propagadors i els principals teòrics de l’acratisme hispànic, alhora que es relacionaven amb els sectors més radicals del republicanisme, els cercles lliurepensadors i les lògies maçòniques. La seva influència va ser cabdal en la nova generació d’anarquistes que emergí a principis del segle XIX, que recolliren l’experiència dels àcrates de La Academia, la modernitzaren amb l’adopció de les tàctiques del nou sindicalisme revolucionari francès i fundaren l’anarcosindicalisme del segle XX.
