Seguint els diferents poemes es desprèn una pulsió emotiva sagnant que es transforma al mateix temps que ho fa el poeta. Com la pell de la serp que muda i deixa una estela de vida, la dels sentirs de cada racó per on transita, tot pintant l’estrafolari i enganyós destí que li pica l’ullet a cada cantonada que, pervers i mentider, s’escola i el venç... sense adonar-se’n que és simplement la vida la que passa, disfressada de flaixos fora del seu control, conformant el teixit del seu camí.
