"A la llum dels poetes que cita —Dylan Thomas, Sylvia Plath, Leopoldo María Panero, Pedrolo, Anne Sexton i, amb significativa insistència, Felícia Fuster i Maria-Mercè Marçal—, l’autora configura un paisatge sempre obac en què reflexiona entorn no només de la creació poètica, sinó també de la vida i la mort, la memòria i l’oblit, l’amor i el desamor. I ho fa amb imatges volgudament brutals que combinen el fred i la pell, la tenebra amb la sal d’alta mar, la casa i la barbàrie d’Europa, el foc amb la neu —no en va el seu primer poemari s’intitulava Dos hiverns i un incendi—: «Som dos miralls aïllats / som la pols de l’amor incinerat / i aquesta pols ens va colgant / com la neu que ara cobreix / la nostra casa en venda»." Del pròleg de Mireia Calafell.
