Gent normal

La relació entre na Marianne i en Connell ben bé podria semblar la de dos joves de diferent classe social i prou, però Rooney teixeix una novel·la molt interessant sobre els rols que operen dins les relacions amoroses heterosexuals. Mentre sempre ens han ensenyat o fet creure que els enamoraments ideals sempre han d'acabar bé –i, si no és així, és que has fracassat bastant fortament a la vida–, a la Gent normal de Sally Rooney hi apareix el que és, efectivament, normal: que dues persones no es puguin entendre a llarg termini o puguin compartir un format determinat de relació. La grandesa d'aquest relat que tothom ha etiquetat de millenial –i tenen raó per un mer fet generacional– és que ens mostra com actuen el gènere i el poder de manera subtil. En el cas de na Marianne, Rooney exemplifica magistralment el fet que moltes dones creixem amb la creença –gairebé la convicció– que no ens mereixem que ens estimin, i com això es tradueix en exposicions i consentiments molt allunyats d'una autoestima plena i sana. La figura d'en Connell sí que mostra algunes diferències remarcables amb la imatge o idea que poguem tenir del jove popular d'institut. En el seu cas, però, la consciència de classe i na Lorraine, la seva mare, segurament el marquen d'una manera incisiva i el fan actuar amb una sensibilitat que en alguns moments del relat sorprèn. Malgrat aquesta sensibilitat, en Connell no deixa de ser una persona socialitzada com a home i al relat hi traspua un dels grans temes que ens ressonen al llibre que us recomanàvem per Sant Jordi d'Almudena Hernando: la incapacitat de sostenir l'esfera emocional per part d'aquest grup. Si bé podria semblar que na Marianne té menys control que en Connell sobre el que fa o el que diu, al final del relat Rooney ens mostra una Marianne esplèndida i lúcida, mentre que en Connell segueix sense aprofundir veritablement en els sentiments i en les conseqüències que ha tengut la relació en els dos.

Si Feliz final d'Isaac Rosa ens mostrava les contradiccions i periples de les parelles properes –o instal·lades– a la quarentena, aquest Gent normal de Rooney ens mostra, segurament, la història prèvia i futura alhora, la dels joves que ja han viscut la seva socialització en gran part al segle XXI i amb un gran debat o reflexió de fons: el grau de comprensió, compromís i sostenibilitat que som capaces de mantenir entre nosaltres.

El llibre el trobareu aquí