Feliz final

04/04/2019
  • La darrera novel·la d'Isaac Rosa se'ns explica a la inversa, en retrospectiva; com el títol -encara a hores d'ara diem Final feliz-, va del final al principi, de l'epíleg al pròleg, i és una autèntica bomba de rellotgeria. El relat ens explica la descomposició d'una relació amb descendència que ha arribat a la seva fi. Ho fa a partir d'un diàleg entre les dues parts en qüestió, tan sols a uns centímetres de distància física però a kilòmetres en el camp emocional, disseccionant les misèries acumulades per anys de relació i d'incomunicació. La parella va desgranant les diverses capes de la ceba fins arribar al nucli, al cor. La lectura del llibre resulta impactant, sobretot al principi, com el reflex d'un mirall, sobretot si tens fills/es, tens vora quaranta anys i convius en parella. Trobareu el llibre aquí

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto