Aquell estiu de 1936
Llibreria crítica de barri
-
-
-
A les nostres àvies i els nostres avis, en homenatge, a 90 anys de la revolució social
-
En aquest tòrrid juliol de 2026, des de La Ciutat Invisible, volem celebrar i commemorar el norantè aniversari de la revolució social de 1936. Us compartim dos articles que hem realitzat des de l’Àrea d’Estudis Cooperatius i Comunals de la cooperativa. Un petit tribut a la memòria i de vindicació de tot el seu llegat.
-
Com es ben sabut, el 19 de juliol de 1936, l’autoorganització proletària aixecada en armes, aturà el cop militar contra la segona república. En aquell moment, l’experiència acumulada en dècades de lluita pel moviment obrer contra l’explotació, fou un element cabdal per comprendre la força aclaparadora d’aquell gest col·lectiu de resistència. De l’autodefensa es passà a l’ofensiva. La major part de la gran burgesia representada per la Cambra de la propietat, el Foment del Treball Nacional, l’Institut de Sant Isidre o les Cambres d’indústria escaparen o s’amagaren perquè havien finançat i donat suport a la sublevació militar. Es desfermà la tergiversació integral de tot l’ordre social heredat, que s’articulà, de baix a dalt, a través dels comitès de defensa de fàbrica i de barriada. De cop hi volta, tot havia canviat: havia començat la revolució.
-
Just el dia després, quan els carrers encara fumejaven, el 20 de juliol, tal i com ho explicà Joan Garcia Oliver, el president Companys cità una delegació de militants cenetistes al palau de la Generalitat i els digué: "Avui sou els amos de la ciutat i de Catalunya perquè només vosaltres heu vençut els militars feixistes (...) Heu vençut i tot està al vostre poder; si no em necessiteu o no em voleu com a president de Catalunya, digueu-m'ho ara, que jo passaré a ser un soldat més en la lluita contra el feixisme". Aleshores, els i les treballadores, molts d’ells autodidactes, en lloc d’imposar els seus interessos immediats, en un exercici de responsabilitat històrica, optaren per canalitzar la revolució, tot adaptant-se a les necessitats del context de guerra civil. Immediatament, en pocs dies, foren organitzats prop de 8.000 voluntaris, en la seva majoria llibertaris i provinents de les barriades més extremes, que partiren cap a Saragossa per aturar el feixisme.
-
De forma paral·lela, a la rereguarda nasqueren els organismes de la revolució. El 21 de juliol es constituí el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, òrgan executiu que articulava les milícies, els transports, l’ordre públic, la sanitat i les comunicacions. També es creà el Comitè Central de Proveïments, i més tard, el Comitè de l’Escola Nova Unificada (CENU) —després Consell—. A l’agost es configurà el Consell d’Economia de Catalunya, l’organisme econòmic de la revolució. Fou d’aquella manera, en poc més d’un mes, com la insurrecció proletària esdevingué una revolució col·lectivista d’emancipació social.
-
L’assaig col·lectivista de la revolució, que durà 33 mesos, fou una expressió d’autogestió obrera que va passar de col·lectivitzar, de forma espontània els mitjans de producció i treball (fàbriques, empreses, terres, mines, transports, comunicacions, comerç, energia, habitatges i serveis) a planificar i legalitzar la socialització integral de l’economia i de la riquesa social sota control obrer, mitjançant el Decret de Col·lectivitzacions i el de Municipalització de l’habitatge. Amb aquelles eines es forjà l’anomenada nova economia, el pla de transformació socialista del país. Malgrat les dificultats, i el seu trist final, fou una de les metamorfosis socioeconòmiques més significatives i inèdites de la història d’Europa i del Món. Tota una inspiració i alternativa factible de desenvolupament econòmic davant la disjuntiva, aparentment inevitable, entre el capitalisme de mercat i l’estatalització de l’economia.
Podeu consultar també: https://directa.cat/hemerotecas/1936-la-revolucio-de-les-sense-nom/
- DALMAU TORVÀ, MARC “L’economia col·lectivitzada de la revolució” (1º part). Cooperació Catalana, número 507, abril 2026, Fundació Roca i Galès, pàgines 16-18.
- DALMAU TORVÀ, MARC “La força és l’origen del dret: el decret de col·lectivitzacions”(2º part). Cooperació Catalana, número 508, maig 2026, Fundació Roca i Galès, págines 17-19.
- Anarquismo y cooperativismo Ivan Miró Idearia_LAB_Dossier_1_2025
