A 20 anys de La Ciutat Invisible: els nostres somnis continuen essent els seus malsons

Ara fa just vint anys, un grup de sis joves del barri de Sants, amb poques eines més que les mans, la creativitat i la il·lusió col·lectiva, fundàvem una petita cooperativa. En un inici la forma jurídica no fou res gaire premeditat, la vocació de construir alternatives al capitalisme hegemònic, ens impulsava a cercar respostes personals i col·lectives, més enllà de l’àmbit polític, social i cultural, també en el camp de les necessitats, en la dimensió econòmica i laboral. La intuïció ens guià cap a una forma d’autoorganització d’arrel popular, de llarga tradició i de naturalesa col·lectiva que havia de conjugar els nostres anhels d’emancipació i autonomia amb una dura realitat d’augment de la mercantilització i la precarietat degut a la nova forma imperial de la globalització econòmica i de la imposició del que, aleshores, s’anomenava pensament únic.

En aquell moment, perseguint les utopies urbanes que ens assenyalava Italo Calvino als seus contes, vam poder aprendre a imaginar maneres altres de fer i pensar, que ens van fer desvelar l’existència d’altres formes de vida i ciutats possibles. En realitat, rere i contra la ciutat-marca monolítica del model Barcelona, s’hi amagaven moltes altres Barcelones. La Barcelona en plural dels barris populars —dels sindicats, ateneus i cooperatives—, la Rosa de foc de la desobediència i l’economia col·lectivitzada, o la Barcelona mestissa de l’autogestió i l’autoconstrucció popular dels barris de la dècada de 1970. Una realitat urbana protagonitzada per milions de persones desconegudes i anònimes que eren les que realment havien construït la ciutat, i que, encara avui, lluitant, la recreen de forma antagonista. De la ciutat insubmisa i okupada dels noranta a la de les mobilitzacions indignades (2011), de l’Efecte Can Vies (2014) al procés d’independència i Urquinaona (2017-19) o més recentment contra la Copa Amèrica i per l’habitatge digne. La nostra, ho sabem, és una ciutat invisibilitzada, aparentment inexistent, però que tanmateix persisteix tossuda en el present, filla d’un llegat de legitimitat, dignitat i orgull de barri que no s’apaivaga, tot i l’aparent domini de l’extractivisme del parc temàtic de la ciutat-empresa.

Des d’aquell 24 d’abril de 2005 en endavant, entre la sensació ambivalent de que vint anys no són res i la sensació de que sembli mentida que ja hagin passat, persistim en la creació d’alternatives. De lo personal a lo polític, de la vida quotidiana al barri, de la comunitat barrial a la ciutat sencera, i projectant-nos cap el futur, tota la nostra activitat està orientada a seguir vivificant i rearticulant la Barcelona popular i rebel, catalana, solidària i plural, treballadora i feminista, migrant i diversa.

Al llarg de tot aquest temps, poc a poc, la intuïció es convertí en convicció i molts dels nostres somnis en realitat. Ningú sap el que pot un cos col·lectiu. La simple combinació de potències posades a treballar en la col·lectivització de la vida, donà lloc al creixement de la cooperativa, la creació de La Comunal i, junt a moltes d’altres persones, al procés de construcció del barri cooperatiu i la ciutat comuna. La qüestió fonamental era, i és, poder plantejar alternatives socioeconòmiques solidàries i populars a àmbits més extensos i generals de la producció i reproducció social (pols i ecosistemes locals cooperatius, cura digna, habitatge cooperatiu o equipaments públic-comunitaris), que permetin una distribució de la riquesa més justa dins una societat més sostenible, equitativa i ecològica.

Avui, La Ciutat Invisible som onze sòcies-treballadores i cinc treballadores assalariades, amb una activitat ben consolidada, que va més enllà de les seves parets. Participem de xarxes cooperatives més àmplies que involucren a més d’un centenar de treballadores dels dotze projectes cooperatius que formem La Comunal, a la trentena d’entitats i centenars de persones que conformen L’Impuls Cooperatiu de Sants, i a la munió de persones i entitats que formen part de La Faktoria Col·lectiva, Coòpolis i el Bloc4 a Can Batlló. I que atenyen també a les entitats agermanades que ens han acompanyat durant aquestes dues dècades com la Coop57, la XES, la Fundació Roca i Galès i les federacions de cooperatives. Una comunitat invisible, plural i àmplia, amb molt per aprendre, però que treballa per transformar les lògiques capitalistes en pro de l’autogestió i la mancomunió de recursos per al bé comú

Han estat molts anys de crear, teixir, estimar i cuidar aliances i complicitats, aprenent equivocant-se, creixent a cada pas, donant a les nostres tot el que hem pogut i rebent molt més del que ens podíem imaginar. La Ciutat Invisible som totes les que hem compartit i estat a Riego, a l’Osca, i des dels darrers anys a La Comunal. Però també som totes les malles i xarxes de relacions que hem sabut teixir en un Nosaltres dens, viu i en permanent construcció, de l’Assemblea de Barri de Sants a L’Impuls Cooperatiu de Sants, de Can Vies a Can Batlló, de La Lleialtat a les hortes alliberades, dels grups d’habitatge als col·lectius feministes i antiracistes, i un llarg etcètera.

Hem desitjat, imaginat i somiat molt per sobre de les nostres possibilitats, en i des d’un cooperativisme que no es vol neutre, si no com una eina posada el servei de la superació del capitalisme i de la seva follia lucrativa i excloent. Per proposar, compartir i promoure, a la cultura, en comunitat i amb les comunitats i en la seva lluita contra l’oblit, en l’habitatge, el consum, el suport mutu, en la gestió de les contradiccions, les nostres vulnerabilitats i febleses. Sempre hem sabut, i sempre ens heu recordat, que entre totes ho podem quasi bé tot.

Al llarg d’aquests vint anys el projecte ha crescut. Des de les noves generacions de la cooperativa apostem per seguir somiant en una ciutat sense especulació, sense feixisme, racisme ni transfòbia. Una proposta per seguir col·lectivitzant pràctiques que facin front a un capitalisme reaccionari, patriarcal i ecocida que cada dia va pitjor i que ataca els col·lectius que no compleixen ni desitgem els seus imaginaris. Refermem el nostre compromís, i posarem tota la nostra habilitat i intel·ligència per seguir essent qui som, seguir somiant despertes i construir una societat més justa, d’orientació col·lectivista, feminista, antiracista i popular.

Finalment, d’aquestes dues dècades, volem ressaltar sobretot un immens agraïment, un infinit AGRAÏMENT en majúscules, un agraïment còsmic i sideral, a totes les que formeu i heu format part del projecte, sòcies-fundadores, sòcies-treballadores, treballadores i col·laboradores, amics i amigues, amb qui hem caminat aquest llarg-curt camí. Especialment, als qui per mil motius, ja no compartim materialment el projecte. Esperem que l’esperit invisible segueixi ben viu en totes vosaltres! I un agraïment gegantí, inabastable, a totes les comunitats amb qui hem teixit i teixim complicitats, aliances, estratègies, amistats, deliris i desitjos, contubernis i conspiracions: amics i amigues lectores, organitzacions intercooperadores, barris cooperatius i comunals, xarxes d’economia solidària, ateneus cooperatius, equipaments populars autogestionats, cooperatives culturals, economies feministes i antiracistes, moviments socials i de poder popular... Vosaltres heu fet que l’impossible sigui quotidià.

Pel futur dels nostres somnis compartits, per molts anys!