Avui fa cent anys, als barris obrers catalans es respirava un ambient clarament pre-revolucionari. Per molts, amb Rússia i Ucraïna a la retina, la revolució revestia un caràcter imminent. El sindicalisme revolucionari català es reorganitzà, i emmirallant-se en experiències com el IWW (International Workers of the World), convocaren el Congrés de Sants per implementar la fórmula dels sindicats únics. L'articulació de seccions úniques d'indústria fou clau per entendre l'èxit de la vaga de la Canadenca (1919) i l'obtenció de les vuit hores de jornada, perquè permetia una coordinació més efectiva de les lluites. Vagues, motins i revoltes, el grau de conflictivitat s'estengué, fins i tot fora de l'estricte món laboral, amb la guerra de les dones per les subsistències; o l'obertura dels fons col·lectius de solidaritat de les cooperatives com La Lleialtat Santsenca. Avui fa cent anys, el 1918, la revolució era imminent, i només les pistoles de la patronal i la dictadura de Primo de Rivera pogueren aturar la potència de l'antagonisme proletari als carrers de la ciutat.
Per plasmar tot això en una samarreta ens hem aliat amb La Guspira, una plataforma de creació que entén el disseny com una eina de transformació social i amb qui hem pogut treballar pas a pas tot el concepte.