Aquest llibre és una descripció detallada de la història, del pensament i de les idees d'uns partits i sindicats obrers en relació amb Catalunya i els seus drets d'autogovern durant els anys de la II República. Com remarca el títol mateix, s'hi descriu la Catalanitat obrera, llargament negada per certa historiografia, nostrada i forana. Tanmateix, no és una narració històrica dels primers mesos de la República a Catalunya, ni tampoc una història de les organitzacions obreres, dels seus avatars polítics, socials i humans, ni de la conflictivitat social a la Catalunya dels anys trenta. L'estudi és un treball sistemàtic sobre la presa de decisió d'un obrerisme variat (i de vegades contradictori) respecte de la República catalana, l'Estatut de Núria i les retallades que va patir a les Corts republicanes, els drets històrics de Catalunya, el dret d'autodeterminació, sobre què s'entén, dins de l'obrerisme, per catalanisme, com es veu la seva evolució, quines classes socials hi havia, o hi ha, al seu darrere. Sota el color de sol roig revolucionari es percep el desvetllament del catalanisme obrer, la consideració d'una Catalunya nació que té el dret de decidir el seu futur, d'autogovernar-se, però sense desinteressar-se dels drets del poble treballador de les nacions, o regions, que configuren Espanya o Ibèria. Josep Termes culmina així una vida professional dedicada a la història social catalana.