Aprofitant l’experiència de més de trenta anys de docència i direcció en les escoles catalanes de Catalunya Nord, la Bressola, l’autor explica les tècniques pedagògiques i organitzatives emprades per aconseguir que els alumnes nord-catalans recuperin l’ús normal d’una llengua socialment gairebé perduda.
En un moment històric en què a la Catalunya que encara depèn de l’Estat espanyol esperem grans canvis, ens és imprescindible conèixer i valorar degudament els resultats d’èxit que s’han fet en altres parts de la nació per recuperar l’ús espontani de la llengua catalana entre els infants. Perquè, malgrat els enormes esforços que aquests darrers trenta anys s’han fet aquí per aconseguir que la catalana sigui la llengua vehicular majoritària en l’ensenyament, no hem aconseguit, ni de bon tros, que en la major part del territori sigui la llengua natural i espontània dels alumnes entre ells, la qual cosa ens acabaria abocant tard o d’hora a una substitució lingüística en tota regla. La prova és que el percentatge a Catalunya de persones que coneixen la llengua catalana no para de créixer, però en canvi el percentatge dels joves que l’usen espontàniament no para de baixar.
La verticalitat de diferents edats d’alumnes dins de cada aula és un dels punts determinants de l’estratègia lingüística de l’escola, ja que permet que el nen petit que inicia l’escolarització vegi la llengua no només com la llengua dels mestres, sinó també com la llengua del grup de nens més grans on ell es voldrà integrar. A més a més, la idoneïtat dels professors per fer la tasca d’atenció a la llengua és indispensable per garantir-ne l’èxit. Finalment, un capítol dedicat a la familiarització dels alumnes amb l’ampli ventall dialectal català clou aquest text absolutament imprescindible en la nova etapa historicopolítica catalana que tants desitgem encetar.
Enric Larreula Vidal,
escriptor i exprofessor de Didàctica de la Llengua de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB
Le Bihan, Joan Pere va néixer a Marsella l’any 1948, fill de mare mallorquina i de pare bretó. Inicialment la seva llengua familiar va ser el francès, però les vacances d’estiu a Mallorca el van portar a parlar en mallorquí en permanència amb la mare. Durant un temps va ser professor de castellà a l’ensenyament francès. L’any 1978 va entrar en contacte a Perpinyà amb les escoles catalanes la Bressola, on va aplicar una nova metodologia d’immersió.
