@hierro34: Los del Sud us matarem a tots

Los del sud de Catalunya som una gent que ha estat putejada i alienada de forma passivoagressiva des de temps immemorials. La nostra terra està plagada de centrals nuclears, fàbriques de clor, petroquímiques i parcs eòlics massa colossals i desagradables com per a plantar-los al mig de la Costa Brava a fer­-los girar amb la tramuntana. Si exceptuem lo Delta de l'Ebre, la inversió en la zona com a reclam turístic ha sigut nul·la i mos hem acabat autoconvencent que, realment, som un territori mediocre digne de ser oblidat.

Però el despreci que sentim cap a natros mateixos és superat, amb escreix, per l'odi que professem vers los habitants de la Catalunya Vella. Si bé no morim de ganes de formar part d’una articulació de la identitat catalana que tan sols s’amara de Sitges cap amunt la nostra identitat com a poble se forja en este odi visceral cap a qualsevol energumen que sàpigue pronunciar la vocal neutra.

No és d'estranyar, doncs, que d'unes terres tan inhòspites n'hagi sortit Valero Sanmartí; un semidéu flixanco amb l'aspecte del Tom Selleck i la polla bífida. Ningú com el Valero ha sabut vehicular aquest ressentiment, plasmant­-lo en forma de brillants articles al seus blogs Jo Només Follo a Pèl i Mestre del Gai Saber. En este últim, l'agost de 2014 va publicar un article de títol homònim a la novel·la on s'explicava este ressentiment de la Catalunya Nova contra la Vella i va deixar intuir un primer tast de lo que seria la guerra civil catalana. Després del seu primer llibre Jo només il·lumino la catalana terra, que no era més que un compendi de diversos articles que ja podíem llegir gratuïtament a internet, per fi Valero Sanmartí s'ha dignat a filar una història de més de 2000 paraules i ens presenta esta novela en format tria la teua aventura. L'edició de Males Herbes consta de quasi 400 pàgines i està bellament (per dir­ho d'alguna manera) il·lustrada pel Roger Peláez Vinyes.

En Los del Sud us matarem a tots lo lector se posa a la pell d'una criatura de 10 que viu en la Catalunya de l'any 2032. Després d'una hecatombe, lo país ha quedat sumit en lo caos i la destrucció, exceptuant Barcelona que, protegida pel núvol de contaminació que l'envolta, ha pogut sobreviure i s'ha convertit en BCN World, un enorme parc temàtic destinat a buidar les butxaques dels turistes. En aquesta distopia no tan improbable, el lector viatjarà arreu de la geografia catalana en busca dels atributs que permetran que el Valero pugui tornar al Sud erigit com lo Mesies capaç de formar un exèrcit que aniquili la Catalunya Vella. Una aventura amb les dosis necessàries (i, quan dic necessàries, vull dir ingents) de violència i escatologia a les que mos té acostumats el Valero. En aquest viatge, l'autor aprofitarà per desplegar tot lo seu talent per fer paròdies mordaces, no tan sols de les diferents regions que es visiten (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Vic, El Vallès, Flix...) i dels seus habitants, sinó també de personatges de la política, la música, la televisió i, en definitiva, de qualsevol membre de la subcultura catalana que no sigui ell mateix o els Surfin Sirles.

Enmig d'aquest batibull d'hilarant odi omnidireccional, també es poden trobar reflexions brillants sobre el capitalisme, la societat de consum, lo model turístic o l'heteropatriarcat. No seré jo qui insinui que el Valero es pren més seriosament aquestes últimes crítiques que les primeres, perquè això seria dubtar del seu odi cap a personatges com el Xavier Sala i Martí, la Bibiana Ballbé o el Gerard Quintana. O del seu despreci cap als gironins, els hipsters o les tradicions catalanes. O, encara pitjor, deixar entendre que el seu discurs té alguna voluntat constructiva més enllà del
desfogament en forma de discurs ple de bilis. I res més lluny de la realitat. La voluntat última del Valero és l'aniquilació per l'aniquilació. Per això, en aquest llibre morireu, morireu molts cops, i matareu i destruireu amb violència tot allò que se us posi per davant.