Els romanents o Brevíssima relació de les heretgies

Els romanents o Brevíssima relació de les heretgies. 

Victor Garcia Tur. 

Empúries. Premi de novel·la curta Just M. Casero 2017

«Qui no ho vulgui veure que no ho vegi, però sempre ha estat així: els fills es revolten contra els pares i, llavors, els pares es revolten contra els fills». La primera frase del llibre ja ens introdueix el tema central de l'obra: la tensió que mou el Món entre generacions, el rellotge dels temps, allò nou contra allò vell, fins que allò nou és torna vell i torna a començar. Aquesta és la dialèctica central que travessa la novel·la, i que es tradueix i correlaciona amb d'altres parells de contradiccions: l'heretgia i l'ortodoxia, la desobediència i la norma, o fins i tot, o la permanència i el canvi. 

La trama se'ns explica a partir de la lectura furtiva d'un dietario -ple de ratlladures-o d'un adolescent en ple ritus de pas, per part d'una mare atenta a amortir la insurrecció púber, i un pare punk que es comporta com un mirall -adolescent- davant els estirabots del fill.

El conflicte generacional està servit, i a més també se'ns relaciona amb l'apocalipsi i amb les heretgies cristianes de l'edat mitjana: els adamites, els energúmens, els amalricians, els flagel·lants i els anabaptistes. Fins que tot convergeix en els romanents, qui sap si uns nous heretges del segle XXI.

Hem seguit l'obra de García Tur des de l'inici, des d'aquell «Twistanchaaung» que ens va il·luminar, fins a «Els ocells», -un llibre, un punt més convencional-, i sempre n'hem admirat la seva capacitat de narrar des de la varietat de registres. Aquest última és una novel·la curta i senzilla de llegir, ben equilibrada, que recomanem a tots els públics per entretinguda i planera.