@ciutatinvisible: En vindran d'altres...

Qui pot oblidar la mirada d’aquesta miliciana des del terrat de l’Hotel Colon apropiat per les forces revolucionàries durant l’estiu de 1936? Ara tenim la sort de que aquesta mirada i tot el que transmet, hagi sigut transcrita negre sobre blanc en forma de novel·la. Tot i que durant molts anys la protagonista de la instantània va restar a l’anonimat, ara ja sabem qui era aquella dona, que en aquell moment només tenia 17 anys. Es tracta de Marina Ginestà Coloma, filla i neta de revolucionaris i cooperativistes, militant de les Joventuts Socialistes Unificades, que poc després s’integraria al recent fundat PSUC. Ella mateixa, després de la guerra, ja a l’exili francès, es dedicà a escriure llibres en retrospectiva,. on transmeté part de la seva memòria. Una memòria més madura i cultivada a base de lectures d'Orwell i Victor Serge, que la portà a evolucionar cap a posicions més llibertàries, renegant del estalinisme que havia abraçat inconscientment quan era més jove. Per fi editada en català gràcies a la iniciativa dels seus descendents, la narració ens situa a la Barcelona obrera de la dècada de 1920 en el si d’una família treballadora llibertària i és configura com un retrat fidedigne de la vida quotidiana al barri de Sant Antoni de l'època. Compromís, penúries compensades amb la solidaritat, amor, persecució, presó... Eren el compendi de vivències que caracteritzaren la vida dels militants sindicalistes més significats del moment, que marcaren profundament la vida de l'autora. Altament recomanable!

Per recordar encara més la figura de l’autora us emplacem a llegir un article centrat en la història de la fotografia que es va publicar fa quatre anys al setmanari La Directa: https://directa.cat/hist%C3%B2ria-d%E2%80%99una-fotografia-m%C3%A9s-enll%C3%A0-de-mem%C3%B2ria-medi%....