Ciutat Princesa

11/04/2018
  • Ciutat Princesa

    Marina Garcés

    Galaxia Gutenberg 


    Ciutat Princesa té un doble valor. És un llibre lúcid, nítid i inspirador, conduït amb un estil comunicatiu capaç d'impregnar a qui el llegeixi i fer-lo partícep de la vivència i visió filosòfica sòbria i complexa de l'autora. L'altre vessant és la de ser un llibre de memòria ininterrompuda, un d'aquells documents de referència elaborats cada cert temps i necessaris per a donar sentit i deixar constància del recorregut de l'experiència col·lectiva.

    L'obra recull les vivències en primera persona de Garcés com a activista i pensadora en les lluites socials de la Barcelona postolímpica, enllaçades amb reflexions familiars, emocionals i filosòfiques que ofereixen una anàlisi honest i lúcid d'un temps social canviant i accelerat sota les diverses ombres dels nous temps capitalistes. El seu recorregut vital, acadèmic i militant queda emparellat amb el desallotjament del Cinema Princesa, el sorgiment i explosió del moviment antiglobaltzació, l'alçament i els modos del zapatisme, les tancades a esglésies per exigir papers per a totes, okupacions i desallotjaments de centres socials de barri, la creació d'iniciatives com Espai en Blanc o Diner Gratis, el cinisme del Fòrum de les Cultures, les lluites en moviments d'habitatge o el pensar juntes del 15M. Totes elles tracen el mapa de les resistències íntimes i col·lectives i s'enxarxen amb les protestes i resistències d'altres territoris d'un món global.

    Acompanyada d'autors de tall filosòfic i sociològic, que referencien aquesta visió del món, Garcés reconstrueix el camí de la vivència fins avui dia. I ho fa amb una crítica cap a un art i una cultura servil i mercantilitzada, d'una ciutat al servei del monocultiu i la depredació turística, amb projectes urbanístics faraònics imposats, normatives totalitzadores que regulen la vida i sepulten la memòria combativa d'uns barris que, tot i encara, es resisteixen a quedar engolits i idiotitzats pel consum i la museïtzació que ofereix la modernitat capitalista.
    O bé de les noves formacions polítiques, del compromís i els exilis interiors, l'alçament contra un Estat espanyol negador de llibertats, la intuïció d'un realçament reactiu de l'extrema dreta, el paper de guerres no declarades i estats d'opinió alienants i viscerals, així com l'anàlisi d'unes alteracions intencionades en la geo i biopolítica, legitimades per l'impacte psicosocial d'atemptats com els d'Atocha, de l'11S a Nova York o a les Rambles de Barcelona.

    Però el més notable és que Ciutat Princesa aconsegueix teixir el relat d'un llegat de pràctiques socials i polítiques des d'on seguir repensant-nos com a Nosaltres dins de la ciutat marca, la ciutat empresa i aparador, la ciutat ansiosa d'una centralitat per ser capital d'alguna cosa, que lluita per atomitzar-nos, fragmentar-nos i precipitar-nos cap a la regressió, la decadència i l'apocalipsi en els marcs presumptament irreductibles d'un necrocapitalisme omnipresent. Davant d'això, la recepta de qui hi ha apostat pel combat del pensament i la batalla de les idees per a acabar indefectiblement posant-hi el cos; la generació d'un pensament des d'on tornar a passar a l'acció. La recepta de la il·lustració radical, de la cultura, dels feminismes en l'ètica i en la cura, l'aliança d'amistats en els fronts i rereguardes de la trinxera, de les complicitats i afectes, de la re-definició d'aquest Nosaltres i del replantejament del que és essencial en un món superficial, aquella interpel·lació que ens qüestiona a reflexionar i actuar sobre el que "realment importa".

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto