• 10 anys, 10 llibres

    Llibres com a fites per orientar-se en un paisatge fet de banalitat i sobresaturació editorial. Llibres com a armes de la crítica per desterrar la misèria cultural i guanyar el combat del pensament. Llibres com a útils-ferramentes d'una caixa d'eines preparada per a l'autoorganització i la transformació social. Llibres-memòria per actualitzar els anhels de tots aquells i aquelles que antany, en totes les èpoques, volgueren tergiversar l'ordre social per a que no hi haguessin mai més ni dominants ni dominats. Llibres-escola per (in)formar-nos i fer-nos autònoms del món donat per descomptat. Llibres-mirall de condensació del infinit, com a reflex de la bellesa, el simple pas del temps o el dolor. Llibres-finestra per contemplar l'exterioritat de la interioritat de l'altre. Llibres-pont per gaudir la cooperació social, la cura mútua i la vida compartida. Llibres lliures, en definitiva, per (a)prendre la vida amb força i determinació.

    Deu anys, deu llibres invisibles. Tot i que n'hi podrien haver molts més, és segur que sense aquests títols, la cooperativa, no seria la que és avui. Llibres, per nosaltres, esdevinguts clàssics -que mai perdran la vigència-, que han marcat la configuració de la nostra perspectiva i el nostre imaginari. De Les Ciutats Invisibles d'Italo Calvino en prenguérem el nom, i la idea de que era possible imaginar, construir i habitar altres ciutats que la que ens imposa la metròpolis del capital. Una ciutat rebel que ja (r)existeix, una Barcelona rebel que, no obstant resta invisible, silenciada, espoliada i amagada sota la ciutat model. Un mode de vida i de convivència per al que cal lluitar-hi des dels barris i la revolució quotidiana, tal i com ens ensenyà exemplarment la Lucha por Barcelona, o com ens ho il·lustra el incansable bategar autogestionari dels obrers i obreres del nostre barri, a Les Cooperatives Obreres de Sants. És l'apropiació social de la ciutat contra la producció capitalista de la mateixa, el combat permanent que va modelant el nostre medi,  una pugna en el que uns pocs guanyen i la resta perdem. Cal plantar cara, presentar batalla, com ho feren els Invisibles de Balestrini, subvertint les formes de vida, anticipant-nos, treballant per a que efectivament vingui la Insurrecció que ve. La nostra lluita és la mateixa lluita que narrava el gran Galeano a El libro de los abrazos. Els nostres enemics són els mateixos que colonitzaren El país de la canela o els que expropiaren la comunitat i sotmeteren a les dones en la transició del feudalisme al capitalisme, i que ens explica brillantment Federicci a el Calibán y la Bruja.

    Com a llibreters, durant deu anys, hem exercit de detectius salvatges quotidians, perdent-nos sovint i voluntàriament en el laberint que va construint els nostres passos i les nostres lectures. Així doncs, aquests deu clàssics invisibles constitueixen una gran oportunitat de perdre'ns per poder trobar-nos.



  • Deu anys, deu llibres

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web i millorar els nostres serveis. En continuar amb la navegació entenem que acceptes la política de privacitat

Cerrar mensaje política de cookies